dijous, 20 de juliol de 2017

La Atlántida a nuestros pies

No podemos seguir publicando que los Requesens llegaron a Molins de Rei (Rubricata) en el siglo XV de la mano de Galceran de Requesens, pues está suficientemente documentado que en el siglo IX los Requesens defendían sus tierras de los clérigos católicos del rey franco Carlomagno que las querían tomar con su obispo de Barcelona a la cabeza. Al cabo de decenas de años de lucha y guerra civil, gracias al Concilio del año 878 celebrado en Troyes (Francia), el  obispo católico de Barcelona Frodoi se apropió de los Camps de Santa Eulalia que habían sido propiedad de los Requesens. En los documentos de la época no se menciona a los Requesens, su nombre era Recosindo el godo. Los Recosindo (Requesindo, Recesvinto) habían sido reyes godos, jefes de la iglesia cristiana arriana.

A pesar del famoso Lluis de Requesens, héroe de la batalla de Lepanto y célebre gobernador de los Países Bajos, los Requesens están poco y mal estudiados. Siguiendo su hilo uno llega a descubrir hechos inimaginables, como es el caso de la Virreina de Nápoles Isabel de Requesens que resulta ser la famosa Gioconda o Mona Lisa (Bonita Elisa) pintada por Leonardo Da Vinci. Los Requesens eran también los Príncipes de la Pantelaria, que aunque pueda parecer algo muy fino no tendría más importancia si en dicha isla no hubiera la ciudad de Gadir. Gracias a saber de la existencia de la ciudad de Gadir, tirando del hilo he encontrado la Atlántida.


Vayamos por partes, hasta ahora nadie había encontrado la Atlántida porque la buscaban en el lugar equivocado. La situaban en la costa atlántica, pasado el estrecho de Gibraltar (Columnas de Hércules), algunos incluso la han llegado a buscar en el continente americano, nada más lejos de la realidad. Platón sitúa la Atlántida a partir de las Columnas de Hércules que se encuentran en Gadir (Italia) y no en Cádiz (España). Gadir es una ciudad de la isla de la Pantelaria que se encuentra entre la isla de Sicilia y Túnez, emplazamiento de las auténticas Columnas de Hércules, el verdadero paso de entrada a la Atlántida. El territorio de los atlantes por su parte africana empezaría en Túnez y recorrería toda la cordillera de las montañas del Atlas. Por el costado europeo empezaría en Sicilia y recorrería la costa de la península italiana y la ibérica separadas por el rio Rhone (Francia). Gracias a la ciudad de Gadir es fácil deducir el territorio de los Atlantes, pero ¿dónde se encuentra la mítica ciudad destruida capital de la Atlántida?

Platón nos ofrece unas buenas pistas para reducir el posible espacio de búsqueda, por una parte explica que los sacerdotes egipcios decían que la ciudad de la Atlántida se encontraba en otro continente (gran isla como Libia i Siria) diferente al africano, por lo que la Atlántida sólo puede estar en la parte del continente europeo dominado por los atlantes. La ciudad de la Atlántida estaría frente a la cordillera del Atlas africano, donde hay dos grandes penínsulas europeas, la península ibérica y la italiana, cada una en un extremo. En otro fragmento Platón narra que los Atlantes ampliaron sus dominios por Europa hasta la costa italiana y por África hasta más allá de Egipto. Es fácil concluir que si los Atlantes se extendieron por Italia es porque originalmente venían de otro sitio que no era Italia. En tal caso no puede tratarse de ninguna otra península que la que nos queda, la ibérica.

Platón también nos habla de que en la Atlántida estableció su residencia el rey del mar Poseidón (según la mitología griega o Neptuno según la romana) donde habría el primer templo de Poseidón de la historia de la humanidad. El único templo de Poseidón conocido en la península Ibérica es el templo de Poseidón/Neptuno de Rubricata. Rubricata (Molins de Rei) es la primera ciudad conocida en la Barcelona de los iberos situada al lado del rio Llobregat (Rubricatus). Según el Diccionario Infernal, Poseidón tiene su equivalente en la mitología romana en el dios Neptuno y en el mundo cristiano es representado por el arcángel San Miguel. El templo de Poseidón de la Atlántida, llamado Neptuno en tiempos de los romanos de Rubricata, podría ser la actual iglesia de Sant Miquel Arcángel de Molins de Rei, y el antiguo Palacio de la mítica Atlántida podría encontrarse debajo del actual Palau Imperial dels Requesens de Molins de Rei. En este palacio es donde Carlos I fue proclamado emperador del Sacro Imperio Romano Germánico el año 1519, celebrándolo con los Caballeros de la Orden del Toisón de Oro el dia 30 de noviembre, fiesta de San Andrés patrón de la Orden.

El templo del dios del mar Poseidón se encontraba frente al mar porque hace miles de años los barcos navegaban por la llamada Ria Rubricata, cuando el agua salada del mar llegaba hasta más allá de Molins de Rei. Platón también describe el sistema defensivo con una primera línea situada en la costa de aquel tiempo a la altura de Sant Boi de Llobregat y Cornellá, por donde se accedía a un canal de unos 9 Km que llevaba al antiguo puerto de Pallejá (Palaiano en griego significa puerto antiguo) donde se encontraba el segundo anillo defensivo, el tercer anillo estaba formado por un canal salado marítimo que hoy en día podría ser el antiguo Regomir de agua dulce (actual canal de la Infanta Carlota), y el último obstáculo seria un canal de agua dulce que bien podría estar mantenido por el agua de la riera de Sant Bartomeu a su paso por la muralla, hoy en día fachada del Palau Imperial dels Requesens.

Platón escribe maravillas de los Atlantes y del rico, productivo y regado territorio donde vivían. Ya sabemos dónde encontrar la primera civilización de la humanidad, la más avanzada, de la que cuentan que desapareció en una sola noche bajo las aguas de un tsunami descomunal. El lodo del río Llobregat y sus crecidas, puede haber preservado los restos de las ruinas de la ciudad de Rubricata, y debajo, bajo los restos del tsunami, probablemente podríamos encontrar la mítica ciudad perdida de la Atlántida. Menos dinero para estudiar cada piedra de la muralla de la Barcelona romana y más por los estudios de los íberos del Llobregat. Va siendo hora que el ayuntamiento, instituciones, arqueólogos y científicos empiecen a trabajar en serio sobre el estudio de los verdaderos orígenes de los ibéricos que podrían ser a la vez la cuna de la primera civilización conocida de la humanidad. Muchos estudiosos y catedráticos de la escritura romana, griega y egipcia, pero ¿cuánto hemos invertido en investigar y entender nuestra ancestral escritura ibérica?

Incluso escriben que los iberos eran rudos y bárbaros sin civilizar. Lo que es seguro es que no nos civilizaron los romanos, todo lo contrario, ellos fueron los destructores de Rubricata. Con las piedras de sus ruinas los romanos construyeron la Barcelona de la muralla romana para defenderse de nosotros, no para defendernos a nosotros. Y aún seguimos viviendo así en el Baix Llobregat porque a pesar de tener la mitad de la población de la ciudad de Barcelona ​​no disponemos de la mitad de universidades, hospitales o museos y nuestra intercomunicación con transporte público es un imposible, más bien vendriamos a ser el vertedero industrial de la ciudad, lo bonito y limpio para ellos. Nuestro poblado ibérico más antiguo en Santa Creu d’Olorda (primera catedral cristiana de Barcelona) ha desaparecido al precio de su peso en sacos de cemento. El Consell Comarcal del Baix Llobregat no dispone de presupuesto ni poder de decisión para ello, lo que resulta ser un expolio total. Barcelona nos roba. Un solo fragmento de todos los restos del mosaico del templo de Neptuno que se conservan, se exhibe en el MAC de Barcelona con el rótulo explicativo de "Baños romanos". Basta de la Barcelona romana, Vivan los Rubricatos!


Josep Barba Raventós

diumenge, 16 de juliol de 2017

L’Atlàntida als nostres peus


No podem seguir publicant que els Requesens van arribar a Molins de Rei (Rubricata) al segle XV de la mà de Galceran de Requesens, doncs està prou documentat que al segle IX els Requesens defensaven les seves terres dels clergues catòlics del rei franc Carlemany que les volien prendre amb el seu bisbe de Barcelona al capdavant. Al cap de desenes d'anys de lluita i guerra civil, gràcies al Concili de l'any 878 celebrat a Troyes (França), el bisbe catòlic de Barcelona Frodoí es va apropiar dels Camps de Santa Eulàlia que havien estat propietat dels Requesens. En els documents de l'època no s'esmenta als Requesens, el seu nom era Recosindo el godo. Els Recosind (Requesindo, Recesvint) havien estat reis gots, caps de l'església cristiana arriana.

Malgrat el famós Lluís de Requesens, heroi de la batalla de Lepant i cèlebre governador dels Països Baixos, els Requesens estan poc i malament estudiats. Seguint el seu fil un arriba a descobrir fets inimaginables, com és el cas de la Virreina de Nàpols Isabel de Requesens que resulta ser la famosa Gioconda o Mona Lisa (Bonica Elisa) pintada per Leonardo da Vinci. Els Requesens eren també els Prínceps de la Pantel·leria que encara que pugui semblar quelcom una mica fi, no tindria més importància si en aquesta illa no hi hagués la ciutat de Gadir. Gràcies a saber de l'existència de la ciutat de Gadir, estirant del fil he trobat l'Atlàntida.


Malgrat el famós Lluís de Requesens, heroi de la batalla de Lepant i cèlebre governador dels Països Baixos, els Requesens estan poc i malament estudiats. Seguint el seu fil un arriba a descobrir fets inimaginables, com és el cas de la Virreina de Nàpols Isabel de Requesens que resulta ser la famosa Gioconda o Mona Lisa (Bonica Elisa) pintada per Leonardo da Vinci. Els Requesens eren també els Prínceps de la Pantel·leria que encara que pugui semblar quelcom una mica fi, no tindria més importància si en aquesta illa no hi hagués la ciutat de Gadir. Gràcies a saber de l'existència de la ciutat de Gadir, estirant del fil he trobat l'Atlàntida.

Anem per parts, fins ara ningú havia trobat l'Atlàntida perquè la buscaven al lloc equivocat. La situaven a la costa atlàntica, passat l'estret de Gibraltar (Columnes d'Hèrcules), alguns fins i tot l'han arribat a buscar al continent americà, res més lluny de la realitat. Plató situa l'Atlàntida a partir de les Columnes d'Hèrcules que es troben a Gadir (Itàlia) i no a Cadis (Espanya). Gadir és una ciutat de l'illa de la Pantel·leria que es troba entre l'illa de Sicília i Tunísia, emplaçament de les autèntiques Columnes d'Hèrcules, el veritable pas d'entrada a l'Atlàntida. El territori dels atlants per la seva part africana començaria a Tunísia i recorreria tota la serralada de les muntanyes de l'Atles. Pel costat europeu començaria a Sicília i recorreria la costa de la península italiana i la ibèrica separades pel riu Rhone (França). Gràcies a la ciutat de Gadir és fàcil deduir el territori dels Atlants, però: on es troba la mítica ciutat destruïda capital de l'Atlàntida?

Plató ens ofereix unes bones pistes per reduir el possible espai de recerca, d'una banda explica que els sacerdots egipcis deien que la ciutat de l'Atlàntida es trobava en un altre continent (gran illa com Líbia i Síria) diferent a l'africà, de manera que la Atlàntida només pot estar a la part del continent europeu dominat pels atlants. La ciutat de l'Atlàntida estaria enfront de la serralada de l'Atles africà, on hi ha dos grans penínsules europees, la península ibèrica i la italiana, cadascuna en un extrem. En un altre fragment Plató narra que els Atlants van ampliar els seus dominis per Europa fins a la costa italiana i per Àfrica fins més enllà d'Egipte. És fàcil concloure que si els Atlants es van estendre per Itàlia és perquè originalment venien d'un altre lloc que no era Itàlia. En aquest cas no es pot tractar de cap altra península que la que ens queda, la ibèrica.

Plató també ens parla que el rei de la mar Posidó va establir la seva residència a la ciutat de l'Atlàntida, on hauria el primer temple de Posidó de la història de la humanitat. L'únic temple de Posidó conegut a la península Ibèrica és el temple de Neptú de Rubricata. Rubricata (Molins de Rei) és la primera ciutat coneguda a la Barcelona dels ibers, situada al costat del riu Llobregat (Rubricatus). Segons el Diccionari Infernal, Posidó té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Neptú i en el món cristià és representat per l'arcàngel Sant Miquel. El temple de Posidó de l'Atlàntida, anomenat Neptú en temps dels romans de Rubricata, podria ser l'actual església de Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei, i l'antic Palau de la mítica Atlàntida podria trobar-se sota de l'actual Palau Imperial dels Requesens de Molins de Rei. En aquest palau és on Carles I va ser proclamat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic l'any 1519, celebrant-ho amb els Cavallers de l'Ordre del Toisón d'Or el dia 30 de novembre, festa de Sant Andreu patró de l'Ordre.

El temple del déu del mar Posidó es trobava davant del mar perquè fa milers d'anys els vaixells navegaven per l'anomenada Ria Rubricata, quan l'aigua salada del mar arribava fins més enllà de Molins de Rei. Plató també descriu el sistema defensiu amb una primera línia situada a la costa d'aquell temps a l'alçada de Sant Boi de Llobregat i Cornellà, per on s'accedia a un canal d'uns 9 km que portava a l'antic port de Pallejà (Palaiano en grec significa port antic) on es trobava el segon anell defensiu, el tercer anell estava format per un canal salat marítim que avui dia podria ser l'antic Regomir d'aigua dolça (actual canal de la Infanta Carlota), i l'últim obstacle seria un canal d'aigua dolça que bé podria estar mantingut per l'aigua de la riera de Sant Bartomeu al seu pas per la muralla, avui dia façana del Palau Imperial dels Requesens.

Plató escriu meravelles dels Atlants i del ric, productiu i regat territori on vivien. Ja sabem on trobar la primera civilització de la humanitat, la més avançada, de la qual expliquen que va desaparèixer en una sola nit sota les aigües d'un tsunami descomunal. El llod del riu Llobregat i les seves crescudes, pot haver preservat les restes de les ruïnes de la ciutat de Rubricata, i sota, sota les restes del tsunami, probablement podríem trobar la mítica ciutat perduda de l'Atlàntida. Menys diners per estudiar cada pedra de la muralla de la Barcelona romana i més pels estudis dels ibers del Llobregat. Va sent hora que l'ajuntament, institucions, arqueòlegs i científics comencin a treballar seriosament sobre l'estudi dels veritables orígens dels ibers, que podrien ser alhora el bressol de la primera civilització coneguda de la humanitat. Molts estudiosos i catedràtics de l'escriptura romana, grega i egípcia, però: quant hem invertit en investigar i entendre la nostra ancestral escriptura ibèrica?

Fins i tot escriuen que els ibers eren uns rudes bàrbars sense civilitzar. El que és segur és que no ens van civilitzar els romans, tot el contrari, ells van ser els destructors de Rubricata. Amb les pedres de les seves ruïnes els romans van construir la Barcelona de la muralla romana per defensar-se de nosaltres, no per defensar-nos a nosaltres. I encara seguim vivim així al Baix Llobregat, perquè tot i tenir la meitat de la població de la ciutat de Barcelona no disposem de la meitat d'universitats, hospitals o museus i la nostra intercomunicació amb transport públic és un impossible, més aviat vindríem a ser l'abocador industrial de la ciutat, el bonic i net per a ells. El nostre poblat ibèric més antic a Santa Creu d'Olorda (primera catedral cristiana de Barcelona) ha desaparegut al preu del seu pes en sacs de ciment. El Consell Comarcal del Baix Llobregat no disposa de pressupost ni poder de decisió per a això, el que resulta ser una espoliació total. Barcelona ens roba. Un sol fragment de totes les restes del mosaic del temple de Neptú que es conserven, s'exhibeix al MAC de Barcelona amb el rètol explicatiu de "Banys romans". Ja n'hi ha prou de la Barcelona romana, Visquin els Rubricats!

Josep Barba Raventós  

dimarts, 14 de febrer de 2017

Sant Valentí Bisbe i Màrtir de Molins de Rei

Martirologi de Juan de Tamayo Salazar any 1651

Sant Valentí Bisbe va morir a Roma en temps de l’emperador Trajà, el 16 març de l’any 111, per haver beneït la unió entre un ciutadà romà i una cristiana. Les seves restes van ser enterrades a Rubricata (Molins de Rei) on també va ser enterrat el cos de Sant Salvi Bisbe d’Albí i Màrtir.
Amb la invasió del Duc del Gots l’any 412 les ciutats i esglésies van ser destruïdes. Per preservar el cos de Sant Valentí les seves restes van ser amagades i guardades en un cofre o sepulcre (arca).
L’any 596 en temps del rei got Recared, els óssos de Sant Valentí van ser traslladats al Monestir de Sant Benet de Bages en el Monte-Pactano, davant la presència del Princep Sunyer, el Cònsol de Rubricata (Rubricatae) Gundegisilus i el Cònsol de Manresa (Minorisae) Saffarius. El monestir de Sant Benet en temps dels gots portava el nom de Sant Jaume.
El 26 d’abril de l’any 1545 el nunci del Papa Pau III concedí que el cap de Sant Valentí fos traslladat del Monestir de Sant Benet de Bages a la Col•legiata Santa Maria la Major de Toro a Zamora, on s’exposa actualment en una caixa ovalada de plata del segle XVI.
Avui dia es venera arreu del planeta a Sant Valentí com el patró dels enamorats. Zamora, Madrid i Roma es disputen l’autenticitat del seu cap com la verdadera relíquia. Pocs recorden que les altres restes de Sant Valentí segueixen en el Monestir de Sant Benet de Bages. Ningú sap que Sant Valentí és el màrtir de Rubricata (Molins de Rei).

Josep Barba Raventós

dilluns, 5 de setembre de 2016

RUBRICATA I – La Montserratània

No venim del rei Alfons qui manar construir la fabrica dels molins, on al seu voltant es va anar formant una primera població. Venim de lluny, de molt més lluny. Som la primera ciutat de Barcelona en temps dels Laietans. Barcelona no existia fins que no la va fundar el Cartaginès  Amilcar Barca o Barcino. Amb la destrucció pels romans de Rubricata, i la desaparició del seu nom, es va crear la gran Barcelona. El mateix van fer a Carthago Vella que va a passar a anomenar-se Vilafranca del Penedès. L’església de Santa Creu d’Olorda és l’antiga Catedral de Barcelona (any 599) en temps dels gots. L’església de Sant Miquel Arcàngel que ja era Basílica i Canònica en el segle X, seria el temple de Neptú en temps de Rubricata.

RIA RUBRICATA

A principis del Pliocè, fa alguns milions d’anys, el pla de Barcelona estava cobert pel mar. El mar va pujar fins a 100 m per sobre del nivell del mar actual i tota la llera del Llobregat es va convertir en una ria,“el mar ascendí fins el mateix peu de la serra. Es formà una ria fins més enllà de Molins de Rei, que alguns geòlegs antics anomenaren ria Rubricata (J.M. Panareda i Clopés, i J. Nuet i Badia, 1987). La temperatura era una mica superior a l’actual, això va fer que la fauna marina fos molt rica, similar a la que actualment podríem trobar al Carib o a Nova Guinea. La flora també era exuberant, en el Museu Municipal de Molins de Rei trobareu fòssils vegetals i marins de la Ria Rubricata.
Per viure i conrear la terra l’home necessita aigua potable, al voltant del riu més gran i cabalós es concentrava més gent, originant el nucli de població més important. El riu Ebre (Iber) donava nom a Iberia i el gran riu Nil era l’autopista dels Faraons egipcis. El riu connecta cultural i comercialment als seus pobladors, facilitant el transport de persones i mercaderies. El delta del riu acostuma a acollir la població més rica en conreus, comerç, i particularment, és la mare de mariners experts en l’art de navegar. L’aigua del riu Llobregat omple la mar Mediterrània, una porta al mar nostre que facilita el transport i l’intercanvi  amb els habitants d’Europa, Àfrica i l’Orient. El delta del Llobregat està poblat des de la prehistòria, al Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà en podreu trobar una bona prova.
LA COVA DE L’OR A LA MONTSERRATÀNIA

La muntanya d’Olorda es troba en la serra de Collserola, al costat del riu Llobregat. El vestigi més antic del pas de l’home per aquesta muntanya és la Cova de l’Or, coneguda també amb el nom de Coves dels Encantats. “Aquesta cova va tenir la seva part de llegenda, ja que es conta que Anníbal (el fill d’Amilcar Barca) va explotar en aquest lloc una rica mina d’or, on hi havia una cova molt espaiosa amb set boques d’entrada i diverses galeries” (Jorda Capdevila, 2002). El sr. Jordà, bon historiador local, quan em regalava signats els seus llibres, per ajudar-me en el treball d’estudi, em deia que no arribaria a la celebració de la Proclamació Oficial de l’Emperador Carles I al Palau Imperial dels Requesens a Molins de Rei l’any 2019, DEP.

Cova de l'Or d'Olorda
En les darreres prospeccions que s’han fet a la Cova de l’Or no es va trobar ni rastre de l’or, però si que es van trobar valuosos materials ceràmics, lítics i d’os que permeten datà l’ocupació de la cova des de fa uns 8.000 anys, en el neolític antic. En la Cova de l’Or s’han trobat restes de ceràmica impresa cardial, gravades amb la closca d’un mol·lusc.

Ceràmica impresa cardial. Museu Molins de Rei.
També hi ha una Cova de l’Or a Beniarres (Alacant), com podeu observar en la zona de color verd en el mapa d’Europa del Neolític, on s’ha trobat la mateixa elaboració de ceràmica impresa cardial. Hi ha autors que parlen de “Cultura Montserratina”: “Tampoco se descarta que la cultura Monserratina perdurara incluso hasta en tiempos eneolíticos” (Turbon Borrega, 1981). En endavant, per referir-nos a la zona territorial de la cultura cardial o montserratina, farem servir l’expressió “Montserratània”. Fa uns 8.000 anys que la població de la Montserratània compartia cultura, costums i comerç. Els grecs quan es referien als habitants d’Hespèria (Iberia) incloïen les illes i la costa sud-oest d’Itàlia. El trànsit marítim entre la costa catalana i la costa italiana era tant freqüent i habitual que a ulls dels grecs es tractava del mateix poble. Potser el mapa de la Montserratània recorda el de l’Imperi Català de la Mediterrània.

Mapa neolític ceràmica impresa cardial
No tothom pot tenir per tòtem sagrat la muntanya de Montserrat. Aquí no valen els rius per identificar-se, ni si les terres o roques són blanques o vermelles, altes o planes. No s’ha de mirà a la terra, s’ha de mirà cap al cel. Els que vivim a l’entorn de la muntanya màgica, conformem una comunitat de persones amb un mateix referent comú. La muntanya serrada forma part de la nostra pròpia identitat, identifiquem la nostra terra amb la imatge de la muntanya de Montserrat. A tots inspira i tothom la sent seva, a la seva manera, forma part de la nostra vida, la de cadascú. Atrets pel magnetisme de la muntanya sagrada, Montserrat és el punt de trobada de tots els seus pelegrins montserratins. En el cor de la Montserratània els pelegrins podem pregar i demanar tot el possible i l’impossible a canvi d’un prec o d’una ofrena. Quants ciris s’hauran cremat a Montserrat? Quans desitjos i anhels hauran ressonat per les seves rocoses muntanyes?. Molts llencem d’esquena monedes als pous i fonts formulant un desig, o comprem loteria. Si somniar o demanar que es compleixin els nostres desitjos ens fa més decidits, alegres i valents, no podria ser dolent.

LAIETANS, ELS POBLADORS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

La Cova de l’Or, ara en el terme de Sant Feliu de Llobregat, no és l’únic lloc que ens recorda als nostres avantpassats, al costat de Santa Creu d’Olorda, també hi havia un poblat ibèric. A l’excavar es van trobar abundants materials que daten l’ocupació del poblat en el segle IV aC. He escrit hi havia un poblat ibèric, perquè ja no hi és, les excavadores de la cimentera el van fer desaparèixer per sempre més. Més de 2.000 d’història convertides en pols. Deu ser cert que els catalans de les pedres en fem pans. També es van empassar la creu de Santa Creu. A Molins de Rei es conserven altres assentaments ibèrics com el de la Plaça de les Bruixes o el de les Argiles (VI aC.) fronterer amb El Papiol, i altres assentaments, molts més si busquem en tot el Pla del Llobregat. Els habitants del delta del riu Llobregat conformaven el poble dels Laletans o Laietans, en llatí Laetani. Laeta en llatí significa content, alegre, joiós. Aplicat al territori seria ric, abundant, exuberant (Mayé Olivé, 2005). Segons l’escriptor romà Plini, la Laietana començava en el riu Rubricato i era molt alabada pels seus vins laletans i per la molta i abundant collita. En el Museu de Molins de Rei hi ha les àmfores amb les que es transportava l’apreciat oli i el famós vi. Seguint les rutes de la marca o matrícula de les àmfores, s’han trobat restes d’àmfores a Roma, i entrant pel riu Roine, fins al centre d’Europa.

Josep Barba Raventós

divendres, 9 de maig de 2014

Molins de Rei, una vila del renaixement

Taula rodona: "La importància del renaixement a Catalunya"
Molins de Rei, una vila del renaixement
Hi intervenen:
Jaume Sobrequés, president de la Societat Catalana d'Estudis Històrics; Ernest Belenguer, membre de l'IEC; Josep Fernández Trabal, cap de l'Àrea dels Fons Històrics de l'ANC; Joan Ramon Triadó, professor de la UB; Àngels Casals, professor de la UB, i M. Eugènia Ripoll, directora del MMMR.
Presentació de la Comissió d'Assessorament Històric i de la Comissió Cívica Molins de Rei i el Renaixement, en el marc del Dia Internacional dels Museus 2014.


Divendres 16 de maig a de 20:00 a 22:00 a la Sala La Gòtica del Palau Imperial o Palau Requesens de Molins de Rei


dimecres, 9 d’abril de 2014

“L’Imperi i el Toisó a Molins de Rei” a càrrec del Dr. Pere Molas

II Congrés d'Història "Molendino Regio 1519"
Molins Reials del Llobregat 2011
Commemoració de la promulgació oficial de l'emperador Carles I al Palau de Molins de Rei en la diada de Sant Andreu amb els Cavallers de l'Orde del Toisó d'Or.


Noticia Molins TV

El dissabte 19 de novembre de l'any 2011, és celebrà el II Congres d'Historia Molendino Regio 1519 en el Palau Imperial de Molins de Rei, organitzat per l’Agrupació Folklòrica Molins de Rei. El Doctor Pere Molas impartí la conferència L’Imperi i el Toisó a Molins de Rei, i presentà la traducció i lectura de 4 documents testimonis del que va succeir a la Vila el 30 de novembre de 1519, diada de Sant Andreu. Amb la cançó de L’Emperador del cantant Pier i el poema de Diana Curto es va festejar el Fi de curs d’unes jornades històriques que han comptat amb el suport del regidor de Cultura i l’alcalde de la Vila que pronuncià el discurs de cloenda.