dimarts, 15 de novembre del 2011

Poema de Diana Curto " Celebracions de la Diada de Sant Andreu de 1519 a Molins de Rei"


 Celebracions de la Diada de Sant Andreu de 1519 a Molins de Rei


                                   És l’any mil cinc-cents dinou.
                                   El jorn, el de Sant Andreu.
                                   Molins de Rei, niu alou
                                   que el Rei Carles n’ha fet Seu.

                                   El palau dels Requesens,
                                   alberga el rei nouvingut.
                                    Que sent un afí consens
                                   amb Catalunya és sabut!

                                   Per això és a Barcelona
                                   on pren el Rei possesió.
                                   I es troba, tot seguint l’ona,
                                   a Molins per al Toisó.
                                   El jove Rei ha heretat
                                   dels Reis “Catòlics”, els regnes
                                   de les Espanyes.  Formats
                                   per confederació, impregnen

                                   un gran respecte, cauteri  
                                   entre Castella i Lleó,
                                   amb tot el Català Imperi,
                                   estès i unit a Aragó.
                       
                                   Les naus d’aquest món extens
                                   han conquerit un nou Món.
                                   Dels catalans és immens
                                   on es troba el nom pregon.
                                  
                                   De l’avi Maximilià,
                                   dels Àustries el gran Imperi.
                                   Emperador i sobirà
                                   d’un sol a tot l’hemisferi...

                                               . . . . . . . . . .

                                   És dia molt important
                                   de l’Orde dels Cavallers
                                   del Toisó d’Or.  I és brillant
                                   com la Vila té els carrers.
                                                           
                                   Sa Majestat ha citat
                                   els grans Germans al Palau.
                                   Prínceps de la Cristiandat!,
                                   amb cerimònia i enclau...
                                  
                                   Duen mantells de vellut,
                                   el seu color carmesí.
                                   I el caputxons són ajut
                                   amb borles d’adamantí.

                                   A obertures del costat
                                   sobre la vora inferior
                                   pedreria  -en ras folrat-
                                   I, en guarnició, un brodat d’or.

                                               . . . . . . . . . .
                                  
                                   Es narra que el Molendino
                                   per la festa del Toisó,
                                   era festiu i “andantino”.
                                   Amb el marquès, tot servidor.

                                   Que hi havia desfilada
                                   de cavallers amb lliurea,
                                   riques les mules, daurada
                                   la vestimenta, amb gran prea.
                                                                      
                                   S’hi ajuntava l’ambaixada
                                   dels prínceps del romà Imperi.
                                   El duc de Baviera l’alava
                                   -comte palatí en magisteri-.

                                               . . . . . . . . . . . .
                                                                      
                                   Al matí es celebrà Missa
                                   al Palau dels Requesens.
                                   Que era de Imperi premissa
                                   i on el Rei vivia a immens.

                                   Que el dia de Sant Andreu,
                                   a empar del sacre Toisó,
                                   es celebrava amb relleu
                                   amb el nou Emperador.

                                               . . . . . . . . . . . .
                                                                                          
                                   I es celebrà un gran  dinar
                                   de pompa i de germanor.
                                   Que l’Imperi català,
                                   i els Regnes de les Espanyes,
                                   units amb el Sacre Imperi
                                   bé valia el resplendor.

                                   Molendino Regio era el centre
                                   de l’immens i magne Imperi.
                                   Tot es decidia entre
                                   Barcelona i nostre hemisferi.

                                   Ho reflecteix el “tornado”
                                   -que s’anomena un tapís-
                                   on sobre la ciutat centre
                                   i el nostre amant Montserrat,
                                   es pot veure aquest fenòmen
                                   -no físic sinó simbòlic-
                                   que surt de la gran Muntanya
                                   i es vessa a la nostra Vila
                                   mostrant-ne el seu acinglat.

                                               . . . . . . . . . . . .

                                   A la tarda, a divuit hores,
                                   sortia el Rei de la Cambra,
                                   per donar Audiència, aleshores
                                   a la gran Sala, amb Recambra.

                                   Hi havia un seient reial
                                   guarnit d’or i de vellut.
                                   I, sobre un altar abismal,
                                   molta imatge d’aptitud.

                                   El Rei seia ja al Setial
                                   amb roba d’argent teixit.
                                   Teixit d’or el jup reial
                                   i amb gran majestat a ampit.                                                    
                                                          
                                   Els cavallers l’encerclaren,
                                   cadasc’ú ja assenyalat.
                                   I, fins a l’hora de vespres,
                                   conversaren amb agrat...

                                               . . . . . . . . . . . .

                                   Es narra com Frederic,
                                   que era el comte palatí,
                                   es dirigeix amb so ric
                                   al Rei, majestuós, afí.
                                  
                                   Alabà la gran Noblesa
                                   del Rei, ja César perfet.
                                   I refereix com, a entesa,
                                   els prínceps rendeixen plet.

                                   Li desitgen llarga vida,
                                   li ofereixen lleialtat
                                   i refereix cada envida,
                                   cada país abnegat...

                                   Carles I respongué
                                   rera el decret d’elecció.
                                   El Senyor de Gattinara,
                                   actuant de Canceller,
                                   llegí la presentació.

                                   Parlà de l’àliga imperial,
                                   amb dos caps com referent,
                                   l’un que mira a l’orient,
                                   l’altre, talment celestial,
                                   a terres de l’occident.

                                   S’acordà la gran unió
                                   dels eminents cavallers.
                                   amb mostres d’aprovació,
                                   promeses d’unir els afers.

                                   Més tard s’acatà el Toisó.
                                   Molins de Rei, testimoni.
                                   Va estar com si el resplendor
                                   del “tornado” hi fós, idoni...

                                               . . . . . . . . . . . .
                                  
                                   Es poden cremar papers
                                   per reescriure la Història!
                                   Sempre hi resten els clixés
                                   que conserven la memòria.

                                   De l’Imperi Català
                                   s’ha fet bocins a escampada,
                                   però hi resta sempre un pla
                                   on hi brilla l’estelada.
                                               
                                   Sempre hi queden documents
                                   que llegeix qui ama la terra.
                                   Rescatats entre els orcs vents,
                                   mai no se’n va fer desferra.
                       
                                   També parlen els escuts,
                                   i les cartes marineres,
                                   i les pedres, atributs
                                   que no esborren les fogueres.

                                    I aquest nostre i dolç parlar
                                   que es conserva al Rosselló,
                                   i en el país valencià
                                   i a les illes d’horitzó.

                                   Tothom en farà addicció
                                   que un dia, a Molins de Rei,
                                   acimà com a Emperador
                                   Carles el Primer, un gran Rei!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada