dilluns, 5 de setembre de 2016

RUBRICATA I – La Montserratània

No venim del rei Alfons qui manar construir la fabrica dels molins, on al seu voltant es va anar formant una primera població. Venim de lluny, de molt més lluny. Som la primera ciutat de Barcelona en temps dels Laietans. Barcelona no existia fins que no la va fundar el Cartaginès  Amilcar Barca o Barcino. Amb la destrucció pels romans de Rubricata, i la desaparició del seu nom, es va crear la gran Barcelona. El mateix van fer a Carthago Vella que va a passar a anomenar-se Vilafranca del Penedès. L’església de Santa Creu d’Olorda és l’antiga Catedral de Barcelona (any 599) en temps dels gots. L’església de Sant Miquel Arcàngel que ja era Basílica i Canònica en el segle X, seria el temple de Neptú en temps de Rubricata.

RIA RUBRICATA

A principis del Pliocè, fa alguns milions d’anys, el pla de Barcelona estava cobert pel mar. El mar va pujar fins a 100 m per sobre del nivell del mar actual i tota la llera del Llobregat es va convertir en una ria,“el mar ascendí fins el mateix peu de la serra. Es formà una ria fins més enllà de Molins de Rei, que alguns geòlegs antics anomenaren ria Rubricata (J.M. Panareda i Clopés, i J. Nuet i Badia, 1987). La temperatura era una mica superior a l’actual, això va fer que la fauna marina fos molt rica, similar a la que actualment podríem trobar al Carib o a Nova Guinea. La flora també era exuberant, en el Museu Municipal de Molins de Rei trobareu fòssils vegetals i marins de la Ria Rubricata.
Per viure i conrear la terra l’home necessita aigua potable, al voltant del riu més gran i cabalós es concentrava més gent, originant el nucli de població més important. El riu Ebre (Iber) donava nom a Iberia i el gran riu Nil era l’autopista dels Faraons egipcis. El riu connecta cultural i comercialment als seus pobladors, facilitant el transport de persones i mercaderies. El delta del riu acostuma a acollir la població més rica en conreus, comerç, i particularment, és la mare de mariners experts en l’art de navegar. L’aigua del riu Llobregat omple la mar Mediterrània, una porta al mar nostre que facilita el transport i l’intercanvi  amb els habitants d’Europa, Àfrica i l’Orient. El delta del Llobregat està poblat des de la prehistòria, al Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà en podreu trobar una bona prova.
LA COVA DE L’OR A LA MONTSERRATÀNIA

La muntanya d’Olorda es troba en la serra de Collserola, al costat del riu Llobregat. El vestigi més antic del pas de l’home per aquesta muntanya és la Cova de l’Or, coneguda també amb el nom de Coves dels Encantats. “Aquesta cova va tenir la seva part de llegenda, ja que es conta que Anníbal (el fill d’Amilcar Barca) va explotar en aquest lloc una rica mina d’or, on hi havia una cova molt espaiosa amb set boques d’entrada i diverses galeries” (Jorda Capdevila, 2002). El sr. Jordà, bon historiador local, quan em regalava signats els seus llibres, per ajudar-me en el treball d’estudi, em deia que no arribaria a la celebració de la Proclamació Oficial de l’Emperador Carles I al Palau Imperial dels Requesens a Molins de Rei l’any 2019, DEP.

Cova de l'Or d'Olorda
En les darreres prospeccions que s’han fet a la Cova de l’Or no es va trobar ni rastre de l’or, però si que es van trobar valuosos materials ceràmics, lítics i d’os que permeten datà l’ocupació de la cova des de fa uns 8.000 anys, en el neolític antic. En la Cova de l’Or s’han trobat restes de ceràmica impresa cardial, gravades amb la closca d’un mol·lusc.

Ceràmica impresa cardial. Museu Molins de Rei.
També hi ha una Cova de l’Or a Beniarres (Alacant), com podeu observar en la zona de color verd en el mapa d’Europa del Neolític, on s’ha trobat la mateixa elaboració de ceràmica impresa cardial. Hi ha autors que parlen de “Cultura Montserratina”: “Tampoco se descarta que la cultura Monserratina perdurara incluso hasta en tiempos eneolíticos” (Turbon Borrega, 1981). En endavant, per referir-nos a la zona territorial de la cultura cardial o montserratina, farem servir l’expressió “Montserratània”. Fa uns 8.000 anys que la població de la Montserratània compartia cultura, costums i comerç. Els grecs quan es referien als habitants d’Hespèria (Iberia) incloïen les illes i la costa sud-oest d’Itàlia. El trànsit marítim entre la costa catalana i la costa italiana era tant freqüent i habitual que a ulls dels grecs es tractava del mateix poble. Potser el mapa de la Montserratània recorda el de l’Imperi Català de la Mediterrània.

Mapa neolític ceràmica impresa cardial
No tothom pot tenir per tòtem sagrat la muntanya de Montserrat. Aquí no valen els rius per identificar-se, ni si les terres o roques són blanques o vermelles, altes o planes. No s’ha de mirà a la terra, s’ha de mirà cap al cel. Els que vivim a l’entorn de la muntanya màgica, conformem una comunitat de persones amb un mateix referent comú. La muntanya serrada forma part de la nostra pròpia identitat, identifiquem la nostra terra amb la imatge de la muntanya de Montserrat. A tots inspira i tothom la sent seva, a la seva manera, forma part de la nostra vida, la de cadascú. Atrets pel magnetisme de la muntanya sagrada, Montserrat és el punt de trobada de tots els seus pelegrins montserratins. En el cor de la Montserratània els pelegrins podem pregar i demanar tot el possible i l’impossible a canvi d’un prec o d’una ofrena. Quants ciris s’hauran cremat a Montserrat? Quans desitjos i anhels hauran ressonat per les seves rocoses muntanyes?. Molts llencem d’esquena monedes als pous i fonts formulant un desig, o comprem loteria. Si somniar o demanar que es compleixin els nostres desitjos ens fa més decidits, alegres i valents, no podria ser dolent.

LAIETANS, ELS POBLADORS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

La Cova de l’Or, ara en el terme de Sant Feliu de Llobregat, no és l’únic lloc que ens recorda als nostres avantpassats, al costat de Santa Creu d’Olorda, també hi havia un poblat ibèric. A l’excavar es van trobar abundants materials que daten l’ocupació del poblat en el segle IV aC. He escrit hi havia un poblat ibèric, perquè ja no hi és, les excavadores de la cimentera el van fer desaparèixer per sempre més. Més de 2.000 d’història convertides en pols. Deu ser cert que els catalans de les pedres en fem pans. També es van empassar la creu de Santa Creu. A Molins de Rei es conserven altres assentaments ibèrics com el de la Plaça de les Bruixes o el de les Argiles (VI aC.) fronterer amb El Papiol, i altres assentaments, molts més si busquem en tot el Pla del Llobregat. Els habitants del delta del riu Llobregat conformaven el poble dels Laletans o Laietans, en llatí Laetani. Laeta en llatí significa content, alegre, joiós. Aplicat al territori seria ric, abundant, exuberant (Mayé Olivé, 2005). Segons l’escriptor romà Plini, la Laietana començava en el riu Rubricato i era molt alabada pels seus vins laletans i per la molta i abundant collita. En el Museu de Molins de Rei hi ha les àmfores amb les que es transportava l’apreciat oli i el famós vi. Seguint les rutes de la marca o matrícula de les àmfores, s’han trobat restes d’àmfores a Roma, i entrant pel riu Roine, fins al centre d’Europa.

Josep Barba Raventós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada