dimarts, 23 d’abril de 2013

Els senyors de Molins de Rei i les seves tombes al Palau Reial menor de Barcelona

El jesuïta Jaume Flaquer donà suport a l’agermanament de la Reial Capella del Palau Menor de Barcelona amb la capella del Palau Imperial de Molins de Rei, en la presentació de la seva conferència sobre les tombes dels senyors de Molins de Rei a la capella del Palau menor de Barcelona, impartida en el local del Centre Excursionista amb la col·laboració de l’Agrupació Folklòrica Molins de Rei, durant l’acte d'inauguració de les celebracions de Sant Andreu 2012

Jaume Flaquer sj

Els Requesens, senyors de Molins de Rei, són també els propietaris del Palau Reial Menor de Barcelona pel fet de ser els governadors de Catalunya. El responsable de la capella és el jesuïta Jaume Flaquer, autor del llibre “Història del Palau Reial menor de Barcelona”, qui presentà la conferència “Els senyors de Molins de Rei i les seves tombes al Palau Reial menor de Barcelona” en l’acte d'inauguració de les Celebracions de Sant Andreu 2012 que va tenir lloc en el local social del Centre Excursionista Molins de Rei amb la col·laboració de l’Agrupació Folklòrica.

Reial Capella del Palau Menor de Barcelona

La noticia més rellevant de la seva intervenció va ser la proposta d'agermanament entre la capella del Palau de Molins de Rei i la Capella del Palau Reial Menor de Barcelona: “com a jesuïta responsable de la Real Capella del Palau Menor de Barcelona dono plenament suport a aquesta iniciativa d'actes commemoratius, i en particular a l'agermanament entre les capelles proposat”.

La porta d'accés a la capella es troba  la dreta del Palau de Molins de Rei

El contingut de la conferència del jesuïta Jaume Flaquer és un aval dels motius que fonamenten la interrelació històrica de les dues capelles. Per començar ens va introduir amb la genealogia de la família Requesens. L'any 1430, el rei Alfons IV el Magnànim cedeix el poble de Molins de Rei a Galceran de Requesens i de Santacoloma (+1465) i hi fa construir un magnífic palau. L’any 1457, el rei Joan II, cedeix el Palau Reial menor de Barcelona al governador de Catalunya, Galceran de Requesens.

Porta d'entrada a la capella del Palau de Molins de Rei

Els Requesens

Galceran de Requesens i de Santacoloma llega la baronia de Molins de Rei i el Palau Reial menor de Barcelona, anomenat Palau del Governador, al seu fill i hereu Lluís de Requesens i Joan de Soler, segon Comte de Palamós i Governador de Catalunya des de 1472. En el primer matrimoni de Lluís de Requesens i Joan de Soler amb Elfa de Cardona Anglesola i de Centelles (1456), va tenir un fill que no el sobrevisqué, Galceran Lluís de Requesens i de Cardona, comte d'Avelino i governador general de Catalunya el 1485. El segon matrimoni va ser amb Hipòlita Roís de Liori. En la mort de Lluís de Requesens i Joan de Soler, segon Comte de Palamós, el Palau Reial Menor es coneixerà com el Palau de la Comtessa, en honor a la seva vídua, Hipòlita Roís de Liori, que signava la correspondència com "la trista Comtessa de Palamós.

Lluís de Requesens i Hipòlita de Liori van tenir una única filla hereva, Estefania de Requesens i Roís de Liori, casada amb don Juan d’Estúniga i Avellaneda, camarlenc de Carles I. La jove Estefania coneix a don Juan durant la primera visita de Carles I a Catalunya perquè es van hostatjar al Palau de Molins de Rei (del 7 al 14 de febrer de 1519) i al Palau Menor a Barcelona (15 febrer 1519, entra a Barcelona).
Signatura d'Estefania de Requesens

L’any 1526, mesos després de la boda de l’Emperador Carles amb Isabel de Portugal, Estefania de Requesens es casa amb don Juan d’Estúniga a la Capella del Palau Menor, on assisteix tota la noblesa catalana. Estefania reforma la capella del Palau menor i la seva preocupació per les obres de millora es reflecteix en les cartes de correspondència entre Estefania de Requesens i la seva mare Hipòlita Roís de Liori. L’any 1542 Carles I dóna el Patronat Reial de la Capella a don Juan d’Estúniga en agraïment dels seus serveis.

Banc de la capella amb l'escut dels Requesens

Lluís de Requesens i de Zúñiga (1528-1576), fill hereu d'Estefania Requesens i de don Juan, comandava l’Armada Reial en la rebel·lió de les Alpujarras (Regne de Granada), heroi de la Batalla de Lepant, ambaixador a Roma, governador de Milan i els Països Baixos, mort a Bèlgica. La seva filla i hereva, Mència de Requesens i Hostalric, es va casar amb Pedro Fajardo, marquès dels Veles, i amb el Comte de Benavente. Després de Mència el nom de “Requesens” es perd.

Sepultures 

Estefania de Requesens, en la seva mort l’any 1549, va ser enterrada a la Reial Capella del Palau menor de Barcelona. En les cambres situades sota l’altar de la capella es conserven les restes de la família Requesens en una tomba.

Tomba dels Requesens

El seu marit, don Juan d’Estúniga, descendent dels reis de Navarra, morí a Madrid des d'on va ser traslladat a la capella i enterrat. La làpida de marbre està situada davant de l’altar, gravada amb l’escut d'armes de don Juan d’Estúniga i l'espasa de l’Orde de Sant Jaume de l’Espasa, de la que don Juan era el Comanador.

Tomba de don Juan d'Estúniga i Avellaneda
Detall de l'escut d'armes

L'inscripció en llatí diu així:
"Estefania, amantíssima esposa, al seu estimat marit, don Juan Estúniga (STUNICA) i Avellaneda, preclar baró, comanador major de l'Ordre de Sant Jaume a Castella, home gratisim a l'emperador Carles V per la seva virtut, prudència, consell i també per la noblesa del seu llinatge, al qual va confiar l'educació i custòdia del seu fill Felip, príncep de les Espanyes i també el va fer prefecte màxim de la seva casa reial. El qual (Juan Estúniga), havent estat conferit, a ell i als seus successors, el regi patronat d'aquesta capella, que estava gairebé en ruïnes per la seva antiguitat, la va enriquir amb amplíssima munificència i rendes. Va viure 58 anys, cinc mesos i deu dies. Va morir a Madrid, el dia cinc de les calendes de juliol de l'any 1546. " 

Inscripció a la tomba de don Juan d'Estúniga i Avellaneda

L’any 1569 el Papa concedeix que el germà sacerdot de Lluís de Requesens, Fra Diego de Zúñiga i Requesens, pugui ser enterrat, traslladant les seves despulles del convent franciscà de Tordelahiguera (Toledo). El Papa també concedeix el trasllat de les despulles de l’altre germana, Hipòlita de Zúñiga comtessa d’Oliva, enterrada a l’església del Parral de la Villa del Villar (València).

Escut del sostre de la capella

Lluís de Requesens i Zúñiga, mort a Bèlgica, és traslladat amb gran solemnitat. També s’enterra el seu fill, don Juan de Zúñiga: “Els restos mortals van ser portats de Brussel·les a Barcelona. Van arribar el desembre de 1576, vint i un mesos després de la seva mort. Els consellers de la ciutat portaven el cap de dol. Estava present el governador general Pere de Cardona. Hi van assistir infinit número de cavallers i senyors, tots amb gramalles de dol, i més de 200 vassalls de les seves baronies”. El Dietari del Consell de Cent descriu amb tot detall la cerimònia fúnebre. El túmul estava il·luminat amb més de 300 atxes.

Lluís de Requesens i Zúñiga

També està enterrada a la capella la dona de Lluís de Requesens i Zúñiga, Jerònima d’Hostalrich, i el seu germà, Juan de Zúñiga i Requesens, ambaixador a Roma. L’historiador jesuïta J. March diu que hi varen ser enterrats altres membres de la família. L’any 1867 totes les restes es reuneixen en una sola tomba.

Història de la Capella Reial

L’any 1134  l’Orde dels Templers rep en donació aquesta part de la ciutat, on van construir entre l’any 1246 i 1248 un monestir amb horta. La capella era l’església dels Templers. L’any 1312 el rei de França va dissoldre l’Orde dels Templers. La reina Eleonor de Sicília, esposa de Pere III el Cerimoniós, compra la capella el 1370 i construeix el Palau de la Reina o Palau Reial menor en el lloc del monestir dels Templers.

Palau Reial menor també dit de la Reina, del Governador o de la Comtessa

La capella d'estil gòtic va ser reformada per Estefania de Requesens i manà construir a la capella les capelles laterals.

Capelles laterals

Sobre les portes situades a banda i banda de l'altar es conserven  els escuts d'armes originals en pedra d'Estefania de Requesens i del seu marit don Juan d’Estúniga. Entre els anys 1856 i 1858 es va procedir a la destrucció del Palau Reial menor del qual es conserva la Capella Reial.

Escut d'Estefania de Requesens situat al lateral de l'altar

Crònica de Josep Barba Raventós

Conferència del programa d'actes de les Celebracions de Sant Andreu 2012

Aquest article en format pdf

Article publicat a la revista "el llaç"

Presentació diapositives conferència en format pdf

Àlbum de fotos



1 comentari:

  1. La recuperació d'aquesta època de la història és apassionant!
    Endavant
    jaume f

    ResponElimina